dimarts, 13 de novembre de 2012

EL TINTINAIRE JOAQUIM VENTALLÓ TINDRÀ UNA PLAÇA A TERRASSA

El traductor al català de tota la col·lecció de còmics de Tintín, des dels anys 60 fins la publicació de la darrera obra d’Hergé, era un periodista terrassenc

 
Imatge extreta del llibre LE TOUR DU MONDE EN 44 JOURS de Palle Huld, un jove boy-scout danès de qui Hergé es va inspirar per al personatge de Tintín. Foto: Obra Social Unnim

Terrassa dedicarà dues places de la ciutat a sengles terrassencs destacats, un de naixement i un altre d’adopció. La Comissió del Nomenclàtor ha decidit posar els noms del periodista Joaquim Ventalló i del teòleg Bartomeu Xiberta a dos espais públics de la ciutat en reconeixement de les seves aportacions a la ciutat. A més, l’Ajuntament de Terrassa està impulsant la creació d’una comissió ciutadana per a organitzar un homenatge a Ventalló. La Torre ha demanat des del seu naixement un reconeixement per a un personatge cabdal i li va dedicar un ampli reportatge.

Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) va ser un periodista, polític, traductor i poeta. Va escriure a nombroses publicacions de Terrassa i de Barcelona com ara El Dia, El Mal Temps, La Publicitat, La Rambla o L’Esport Català i, ja en els darrers anys del franquisme, a La Vanguardia, Tele/Estel i Destino. També es va dedicar a la ràdio, retransmetent el primer partit de futbol per ràdio en català, el 1924. Una de les vessants que l’han fet més conegut, però, és la de traductor. Ventalló va traduir al català tota la col·lecció de còmics de Tintín, des dels anys 60 fins la publicació de la darrera obra d’Hergé, quan Ventalló tenia ja 88 anys.  En l’àmbit polític, va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya i posteriorment va fundar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres. La Comissió del Nomenclàtor ha decidit designar amb el seu nom la plaça triangular delimitada pels carrers de la Mare de Déu del Pilar, la rambla de Sant Nebridi i el passeig de Joan Miró, al barri de Cementiri Vell.

Bartomeu Xiberta i Roqueta (Santa Coloma de Farners, 1897 - Terrassa, 1967) va ser un teòleg, historiador i filòsof carmelità. La plaça que portarà des d’ara el seu nom és l’espai ubicat davant el col•legi Mare de Déu del Carme, al carrer dels Voluntaris Olímpics, entre el carrer de l’Ancianitat i el del Doctor Cistaré, al barri de Poble Nou – Zona Esportiva. La designació d’un espai públic amb el nom de Bartomeu Xiberta té el seu origen en una proposta de l’Orde Carmelitana. 

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha signat recentment un decret aprovant aquestes i altres propostes sorgides de la darrera sessió de la Comissió del Nomenclàtor de Terrassa. Així, el decret aprova també la proposta de la Taula d’Infants de La Maurina, que el passat mes de maig va acordar atorgar el nom de passatge de Las Meninas al passatge que uneix la plaça de La Maurina i el carrer de Velázquez.

Publicat al diari La Torre, a Terrassa, el 18 de juliol de 2012. Sense signatura de l'autor.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

SÀPIENS FA RESSÒ DE L´HOMENATGE TERRASSENC A EN JOAQUIM VENTALLÓ

Homenatge a Josep Ventalló, el traductor català de Tintin
A més, va col·laborar amb diaris com 'La Vanguardia', 'El Noticiero Universal', 'Avui' i 'El Punt'.
Divendres, 30 de setembre de 2011
Tintin
Personatges dels còmicsd e Tintin 
 
Aquest dissabte 1 d’octubre, a les 18 hores i a la Casa Museu Alegre de Sagrera, a Terrassa, es retrà homenatge a la figura del periodista, polític, poeta i traductor Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996). A l’acte participaran Eulàlia Ventalló, mestra i filla de l’homenatjat; Josep Puy, historiador i professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona; Pau Vinyes i Roig, historiador i biògraf de Ventalló; Amadeu Aguado, regidor de Cultura de Terrassa, i Pere Navarro, alcalde d’aquesta mateixa ciutat.

Amb aquest homenatge, Terrassa recorda un dels seus fills més rellevants. I és que Ventalló és sens dubte un testimoni clau de la història catalana del segle XX. Així, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura republicana (1931-1934) va reorganitzar el Patronat Escolar i va posar en marxa l’avantprojecte de l’aeroport del Prat. En el seu vessant de periodista, el 1928 es va convertir en el locutor de la primera retransmissió radiofònica d’un partit de futbol a nivell estatal (un Real Unión-Futbol Club Barcelona). A més, va col·laborar amb diaris com 'La Vanguardia', 'El Noticiero Universal', 'Avui' i 'El Punt'. No obstant això, avui el seu nom es recorda especialment per haver estat el traductor al català de les aventures de Tintín, el mític personatge de còmic creat per Hergé.

Precisament, un dia després d’aquest homenatge a Ventalló la mateixa Terrassa acollirà la celebració de la setena 'Trobada Tintinaire', amb un seguit d’actes que tindran lloc durant el matí a la quadra del Vapor Ventalló i a la tarda a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Una bona forma de preparar-se per l’estrena de l’esperada pel·lícula Tintín, el secret de l’unicorn, d’Steven Spielberg i Peter Jackson, que arribarà a les cartelleres catalanes el 28 d’octubre.

Notícia extreta del web Sàpiens, octubre 2011

dissabte, 25 de juny de 2011

ELS BELLS INSULTS DEL CAPITÀ HADDOC, TRADUÏTS PER EN JOAQUIM VENTALLÓ, RECOLLITS EN UN LLIBRE


A través de l'editorial A Contavent (http://www.acontravent.cat/) i amb la participació de l'historiador i soci de 1001, Pau Vinyes ens fem ressò d'una novetat editorial sobre la traducció catalana de les aventures de Tintín.

Durant tots els anys que va traduir Tintín, Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu particular “Diccionari” de renecs, tant amb els insults que incloïa a Tintín com d’altres que l’atreien per algun motiu i anava recopilant. Més de 800 paraules i expressions. És precisament aquesta tria personal de Ventalló el fet que li dóna, literàriament, rellevància. Uns va utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una autèntica troballa d’enginy, d’intel·ligència i d’humor.

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp no és cap recopilació sistemàtica de les imprecacions proferides pels personatges de Tintín, i sobretot del capità Hadock, és molt més que això. És un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic.

El llibre compta amb una introducció de la seva filla, Eulàlia Ventalló, i articles d'August Rafanell i Salvador Garcia-Arbós, així com un apunt biogràfic escrit per Pau Vinyes.

«Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions per tal que els lectors en gaudissin tant com ho havia fet ell i nosaltres quan érem nens. De tant en tant apareixia amb un llistat de paraules per tal que li confirmés que aquell era el llenguatge adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit (…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les expressions marineres emprades pel capità Haddock ho consultava amb els amics mariners i pescadors d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius, per trobar l’equivalent català. El meu pare buscava alternatives per evitar fer una traducció literal (…) Va confeccionar uns glossaris on va recuperar paraules obsoletes o poc freqüents, i on va demostrar una gran capacitat inventiva a l’hora d’adaptar els renecs i insults”. (Eulàlia Ventalló)

“Els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de ser insults. Són uns insults que no ha proferit mai ningú. Són pura literatura”. (August Rafanell)

“El més genial del senyor Ventalló és “nyèbits de catracòlics del mal rellamp”. Encara diria més, és el millor renec de tots els Tintín, en qualsevulla de les llengües que s'hagin parlat i quedin per parlar en tots els universos coneguts i en les galàxies desconegudes”. (Salvador Garcia-Arbós)

“Per a molts infants, les traduccions (de Tintín) d’en Quimet Ventalló van ser el primer pas cap a lectura en català”. (Pau Vinyes)

Cordialment,

1001 - Associació catalana de tintinaires

divendres, 18 de març de 2011

"LA CIUTAT REPUBLICANA S'ENLAIRA. L'AVANTPROJECTE DE L'AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934)", NOU LLIBRE PER SANT JORDI

El proper mes de març sortirà publicat el meu darrer llibre La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934). Fruit del treball de Recerca del màster en Estudis Històrics de la Universitat de Barcelona. El llibre és una aproximació al projecte de construcció d’un aeroport internacional a Barcelona en els anys 30 del segle xx. Tal com esmento en la introducció del llibre:

“Durant els anys trenta l’aviació estava en el seu moment àlgid i la seva pràctica era constant. Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l’ús de l’avió per a trasllats civils llargs era cada cop més freqüent. No era un mitjà de masses com ho és avui en dia, però començava a despuntar entre les classes benestants dels Estats de l’Europa occidental i d’Amèrica, i aquesta va ser una de les raons que va fer que el seu interès fos cada cop més important entre la classe política barcelonina. Barcelona disposava de tres aeròdroms a la població del Prat de Llobregat, l’Aeròdrom Canudas –propietat de Josep Canudas, pare de l’aviació catalana–, l’Aeròdrom d’Air France –conegut popularment com El Francès– i l’Aeròdrom de la Volateria. Tres aeròdroms eren insuficients per a una ciutat com Barcelona. Calia dotar la ciutat Comtal d’un aeroport internacional de qualitat que oferís un digne servei als seus futurs usuaris. Per aquest motiu, i a proposta del regidor d’ERC Joaquim Ventalló, es va crear la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona. La Comissió es va posar a treballar de valent en l’avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona a partir del 1931, tot just proclamada la República”

El llibre és editat per un servidor sota el segell de Llop Roig. La idea de l’edició és fer arribar al màxim possible de lectors i de lectores aquest projecte urbanístic aeronàutic desconegut per a molts. En ell hi faig un repàs als inicis de la història de l’aviació a Catalunya, concretament als tres aeròdroms del Prat de Llobregat, fins arribar a la proposta de l’Ajuntament de Barcelona en la seva etapa republicana. Les desavinences entre Barcelona i El Prat de Llobregat van ser nombroses i sonades durant la presentació del projecte, donat que els promotors de l’estudi preveien construir-lo entre els municipis de Gavà i Viladecans. Aquest fet queda reflectit en el llibre.

En el llibre es fa constar la col·laboració d’arxius i de diverses personalitats del Prat de Llobregat, de Barcelona, de Gavà i de Viladecans relacionades amb l’estudi de l’aeronàutica, així com de diversos arxius i biblioteques del país.

Pau Vinyes i Roig

dilluns, 4 d’octubre de 2010

PROPERES PRESENTACIONS DE "VISCA LA REPÚBLICA! "


Us fem saber les dates i llocs de presentació del llibre "Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor":

- Besalú ( Garrotxa):
Diumenge dia 10 d'octubre de 2010, a les 17.30 hores, dins de la fira del llibre independent "Liberisliber", a la Cúria Reial.

Enllaç: http://www.liberisliber.com/cat/info.php#qqq

- Sant Feliu de Guixols (Baix Empordà):
Dissabte dia 16 d'octubre de 2010, a les 19 hores, a la Casa Irla.

- Ulldecona (Montsià):
Dilluns dia 18 d'octubre de 2010, tarda - hora a concretar-, dins de la Fira de Sant Lluc d'Ulldecona.

- Palma de Mallorca (Mallorca):
Dissabte dia 30 d'octubre, a les 19 hores. Dins de la Fira de TBEOS de Palma i la 7a Trobada de Tintinaires de Catalunya.

Us hi esperem.

Informació recollida per Galdric de Rocabruna.

dilluns, 3 de maig de 2010

ANNA BALLBONA, DEL PUNT, ENTREVISTA A PAU VINYES TOT PARLANT D'EN VENTALLÓ


«Ventalló és un home que no té disfresses, que no és un Samaranch»

«Visca la República!», coeditat per Duxelm i la Fundació Irla, és el títol del llibre sobre Ventalló que ha fet Pau Vinyes. Ventalló (1899-1996) és el traductor de «Tintín» al català, periodista, polític i poeta. L'estudi revela facetes poc conegudes, com la seva etapa de regidor de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona, durant la República
Com hi arriba, a Ventalló?
–«Aquesta pregunta, me la va fer la filla d'en Ventalló, l'Eulàlia. Jo sóc un malalt del Tintín. Des dels set anys, que em van regalar Les set boles de cristall, m'aficiono d'una manera escandalosa a les aventures de Tintín. Hi havia una segona pàgina en què sortien els idiomes en què s'havia publicat, i hi sortia el català i que era traduït del francès per Ventalló. A partir d'aquí començo a gratar i descobreixo un superhome, molt polifacètic, que va viure 97 anys. És un testimoni clau del segle XX.»
–Vostè és un tintinaire militant, oi?
–«Sí, jo sóc el número 8 de l'associació catalana de tintinaires. Els de la junta que van fundar l'associació eren set. Jo sóc el primer soci després dels membres de la junta.»
–Un cop es posa a estudiar Ventalló, què és el que el sorprèn més?
–«Joaquim Ventalló sempre s'havia considerat periodista. Si la faceta de traductor és la més coneguda, i després la de periodista, la de polític encara és menys coneguda. Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament republicà durant la primera legislatura, a Barcelona, del 31 al 34. Aquí va fer una tasca important. Crea noves escoles, potencia les colònies escolars. També impulsa l'avantprojecte d'un aeroport internacional a Barcelona. Per això el 32 se'n va per Europa a conèixer aeroports.»
–Això dóna idea d'una personalitat molt moderna?
–«Si agafem els paral·lelismes de l'Hergé, el creador de Tintín, i de Ventalló, tots dos viuen constantment amb les novetats, amb les modernitats. Amb el seu olfacte de periodista, indaga, va més enllà i està en mil i una mogudes modernes. Entre elles, amb el tema de l'esport. No oblidem que va ser el primer a retransmetre un partit de futbol a nivell de tot l'Estat, un Irun-Barça. També va estar en un projecte de televisió a Catalunya.»
–És un polític oblidat?
–«Quan s'estudia la República i la Guerra Civil, es posa molt d'èmfasi en la proclamació de la República, els Fets d'Octubre del 34 i el desenvolupament de la Guerra Civil. S'obliden etapes molt importants, i que per curtes que siguin van deixar una petjada molt forta, com ara el primer mandat de l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha les figures que queden, en Macià, en Companys... però hi ha personatges com en Ventalló que sostenen aquests Maciàs.»
–Després de la guerra, s'ha de reinventar?
–«Quan torna de l'exili, el 1943, escriu poemes en què transmet tota l'angoixa que li produeix la nova situació política, de manca de llibertats democràtiques, de retrocés total. També escriurà articles amb pseudònim a revistes de l'exili. Farà de venedor comercial, perquè el 43 el depuren i no li permeten fer de periodista. Quan s'adona que han fet la traducció al castellà de Tintín, que troba carrinclona i infantil, es proposarà fer les traduccions al català. Aquí recupera aquell català de la República.»
–I arriba a persones com vostè...
–«Jo vaig aprendre a llegir en català amb el Tintín i Cavall Fort. En Ventalló farà la traducció dels 24 àlbums de les aventures de Tintín, el darrer, amb vuitanta-vuit anys.»
–Ventalló és un tintinaire?
–«Pel que m'ha explicat la filla, quan vivien a l'exili, va veure les versions franceses. Un cop aquí, segons la filla, alguns ja els tenia traduïts. Quan apareix el capità Haddock, ell té contacte amb els pescadors del Port de la Selva, i utilitza molt llenguatge mariner. Ventalló va acostar el català als nens a través del Tintín.»
–Quina ensenyança li queda de Ventalló?
–«El gust d'haver descobert una persona polifacètica, divertida, que no tenia pèls a la llengua. És un home que no té disfresses, que no és un Samaranch, per exemple. Quan Ventalló s'exilia perquè els de la FAI el volen assassinar per les crítiques que havia fet contra aquest moviment, se'n va a l'altra banda i es posa a treballar per la República, a l'ambaixada republicana a París, on fa de canceller. No va canviar de jaqueta. Es va mantenir dins uns postulats catalanistes, demòcrates i republicans.»
Nascut a Barcelona el 1964, en plena festa major del barri de Sant Andreu i l'any que s'edita el primer àlbum de Tintín en català, aquest historiador ha publicat diversos llibres d'història dels barris de Sant Andreu i la Sagrera. Ara acaba de publicar una biografia sobre Joaquim Ventalló

Text: Anna Ballbona
Foto: Andreu Puig

dilluns, 26 d’abril de 2010

ESTRENA COM AUTOR MÉS ENLLÀ DE SANT ANDREU


Dia de llibres i roses, i dia d'anar de bòlit. Per a un autor desconegut i novell, en l'àmbit de país, és tot un honor haver viscut un Sant Jordi des de l'altra banda del taulell. La dels autors. De bon matí, esmorzar amb els autors de sempre i els nouvinguts, els mediàtics. Enmig de Loquillo, Sardà i Paco Mir, va entrapar per tal d'agafar forces, per a una jornada que prometia. Després, a l'estand d'ERC vaig viure emocions republicanes i sensacions d'autor novell. A l'1, corrents cap a la llibreria Ona. Allà, l'àvia - 98 anys ben duts i il·lustrats- m'esperava per a poder signar llibres. Vaig, a l'Ona, compartir taula amb dos cracs com en Iu Forn i en Francesc Canosa. A les 2 via cap als Salasians d'Horta, on conjuntament amb l'historiador Jordi Rabassa, érem convidats a dir unes paraules durant els Jocs Florals de 1r i 2n d'ESO. L'art d'escriure i el plaer de llegir van ser les consignes llençades pels dos historiadors per tal d'engrescar a la canalla en el món de les lletres. I finalment, de retorn al poble que ens va veure créixer, a signar més llibres. Aquest cop, repartits entre Visca la República i el Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és, aquest darrer el best-seller de la jornada andreuenca. En dues hores es van vendre 55 llibres ! Sí, 55 llibres; això és història. Pocs andreuencs han aconseguit tal proesa. I l'última, paraules d'Apel·les Mestres al Tio Canya, el punt final d'un dia màgic, i a voltes frenètic. Un dia per a recordar. Esperem l'any vinent repetir amb sucoses i esplèndides novetats.

Text: Pau Vinyes i Roig
Imatge: Pau Vinyes a l'estand d'ERC. Foto Manuel A. Raigada,