SÀPIENS FA RESSÒ DE L´HOMENATGE TERRASSENC A EN JOAQUIM VENTALLÓ

Homenatge a Josep Ventalló, el traductor català de Tintin

A més, va col·laborar amb diaris com 'La Vanguardia', 'El Noticiero Universal', 'Avui' i 'El Punt'.

Divendres, 30 de setembre de 2011

Personatges dels còmicsd e Tintin 

 

Aquest dissabte 1 d’octubre, a les 18 hores i a la Casa Museu Alegre de Sagrera, a Terrassa, es retrà homenatge a la figura del periodista, polític, poeta i traductor Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996). A l’acte participaran Eulàlia Ventalló, mestra i filla de l’homenatjat; Josep Puy, historiador i professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona; Pau Vinyes i Roig, historiador i biògraf de Ventalló; Amadeu Aguado, regidor de Cultura de Terrassa, i Pere Navarro, alcalde d’aquesta mateixa ciutat.

Amb aquest homenatge, Terrassa recorda un dels seus fills més rellevants. I és que Ventalló és sens dubte un testimoni clau de la història catalana del segle XX. Així, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura republicana (1931-1934) va reorganitzar el Patronat Escolar i va posar en marxa l’avantprojecte de l’aeroport del Prat. En el seu vessant de periodista, el 1928 es va convertir en el locutor de la primera retransmissió radiofònica d’un partit de futbol a nivell estatal (un Real Unión-Futbol Club Barcelona). A més, va col·laborar amb diaris com 'La Vanguardia', 'El Noticiero Universal', 'Avui' i 'El Punt'. No obstant això, avui el seu nom es recorda especialment per haver estat el traductor al català de les aventures de Tintín, el mític personatge de còmic creat per Hergé.

Precisament, un dia després d’aquest homenatge a Ventalló la mateixa Terrassa acollirà la celebració de la setena 'Trobada Tintinaire', amb un seguit d’actes que tindran lloc durant el matí a la quadra del Vapor Ventalló i a la tarda a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Una bona forma de preparar-se per l’estrena de l’esperada pel·lícula Tintín, el secret de l’unicorn, d’Steven Spielberg i Peter Jackson, que arribarà a les cartelleres catalanes el 28 d’octubre.

Notícia extreta del web Sàpiens, octubre 2011

ELS BELLS INSULTS DEL CAPITÀ HADDOC, TRADUÏTS PER EN JOAQUIM VENTALLÓ, RECOLLITS EN UN LLIBRE

A través de l'editorial A Contavent (http://www.acontravent.cat/) i amb la participació de l'historiador i soci de 1001, Pau Vinyes ens fem ressò d'una novetat editorial sobre la traducció catalana de les aventures de Tintín.

Durant tots els anys que va traduir Tintín, Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu particular “Diccionari” de renecs, tant amb els insults que incloïa a Tintín com d’altres que l’atreien per algun motiu i anava recopilant. Més de 800 paraules i expressions. És precisament aquesta tria personal de Ventalló el fet que li dóna, literàriament, rellevància. Uns va utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una autèntica troballa d’enginy, d’intel·ligència i d’humor.

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp no és cap recopilació sistemàtica de les imprecacions proferides pels personatges de Tintín, i sobretot del capità Hadock, és molt més que això. És un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic.

El llibre compta amb una introducció de la seva filla, Eulàlia Ventalló, i articles d'August Rafanell i Salvador Garcia-Arbós, així com un apunt biogràfic escrit per Pau Vinyes.

«Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions per tal que els lectors en gaudissin tant com ho havia fet ell i nosaltres quan érem nens. De tant en tant apareixia amb un llistat de paraules per tal que li confirmés que aquell era el llenguatge adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit (…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les expressions marineres emprades pel capità Haddock ho consultava amb els amics mariners i pescadors d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius, per trobar l’equivalent català. El meu pare buscava alternatives per evitar fer una traducció literal (…) Va confeccionar uns glossaris on va recuperar paraules obsoletes o poc freqüents, i on va demostrar una gran capacitat inventiva a l’hora d’adaptar els renecs i insults”. (Eulàlia Ventalló)

“Els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de ser insults. Són uns insults que no ha proferit mai ningú. Són pura literatura”. (August Rafanell)

“El més genial del senyor Ventalló és “nyèbits de catracòlics del mal rellamp”. Encara diria més, és el millor renec de tots els Tintín, en qualsevulla de les llengües que s'hagin parlat i quedin per parlar en tots els universos coneguts i en les galàxies desconegudes”. (Salvador Garcia-Arbós)

“Per a molts infants, les traduccions (de Tintín) d’en Quimet Ventalló van ser el primer pas cap a lectura en català”. (Pau Vinyes)

Cordialment,

1001 - Associació catalana de tintinaires

"LA CIUTAT REPUBLICANA S'ENLAIRA. L'AVANTPROJECTE DE L'AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934)", NOU LLIBRE PER SANT JORDI

El proper mes de març sortirà publicat el meu darrer llibre La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934). Fruit del treball de Recerca del màster en Estudis Històrics de la Universitat de Barcelona. El llibre és una aproximació al projecte de construcció d’un aeroport internacional a Barcelona en els anys 30 del segle xx. Tal com esmento en la introducció del llibre:

“Durant els anys trenta l’aviació estava en el seu moment àlgid i la seva pràctica era constant. Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l’ús de l’avió per a trasllats civils llargs era cada cop més freqüent. No era un mitjà de masses com ho és avui en dia, però començava a despuntar entre les classes benestants dels Estats de l’Europa occidental i d’Amèrica, i aquesta va ser una de les raons que va fer que el seu interès fos cada cop més important entre la classe política barcelonina. Barcelona disposava de tres aeròdroms a la població del Prat de Llobregat, l’Aeròdrom Canudas –propietat de Josep Canudas, pare de l’aviació catalana–, l’Aeròdrom d’Air France –conegut popularment com El Francès– i l’Aeròdrom de la Volateria. Tres aeròdroms eren insuficients per a una ciutat com Barcelona. Calia dotar la ciutat Comtal d’un aeroport internacional de qualitat que oferís un digne servei als seus futurs usuaris. Per aquest motiu, i a proposta del regidor d’ERC Joaquim Ventalló, es va crear la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona. La Comissió es va posar a treballar de valent en l’avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona a partir del 1931, tot just proclamada la República”

El llibre és editat per un servidor sota el segell de Llop Roig. La idea de l’edició és fer arribar al màxim possible de lectors i de lectores aquest projecte urbanístic aeronàutic desconegut per a molts. En ell hi faig un repàs als inicis de la història de l’aviació a Catalunya, concretament als tres aeròdroms del Prat de Llobregat, fins arribar a la proposta de l’Ajuntament de Barcelona en la seva etapa republicana. Les desavinences entre Barcelona i El Prat de Llobregat van ser nombroses i sonades durant la presentació del projecte, donat que els promotors de l’estudi preveien construir-lo entre els municipis de Gavà i Viladecans. Aquest fet queda reflectit en el llibre.

En el llibre es fa constar la col·laboració d’arxius i de diverses personalitats del Prat de Llobregat, de Barcelona, de Gavà i de Viladecans relacionades amb l’estudi de l’aeronàutica, així com de diversos arxius i biblioteques del país.

Pau Vinyes i Roig