dijous, 25 de febrer del 2010

JOAQUIM VENTALLÓ, EL REPUBLICÀ QUE FA PARLAR TINTÍN


El llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, biografia a càrrec de l´historiador Pau Vinyes i Roig, surt publicat per Sant Jordi. Editat per l´editorial Duxelm i amb el suport de la Fundació Josep Irla, el llibre preten descobrir tot un personatge del periodisme i de la política catalana. Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996), és un testimoni clau del segle XX. Va participar en la Guerra del Marroc com a soldat de regiment i després, com a oficial. Periodista des de ben jove – redactor de La Publicitat, L´Esport Català, Imatges...-, va arribar a dirigir els diaris L´Opinió i La Rambla. Les primerenques ones de Ràdio Barcelona van ser l´escenari òptim per a que fos el locutor del primer partit de futbol retransmès a nivell de tot l´Estat. Un Real Unión – FC Barcelona, el 28 d´abril de 1928.Tanmateix, allà on va realitzar una tasca important fou com a regidor de l´Ajuntament de Barcelona en la primera legislatura republicana (abril de 1931 – gener de 1934). La regidoria de cultura – que englobava educació entre altres àrees- va reorganitzar i potenciar el Patronat Escolar de la Ciutat de Barcelona. Des de l´Ajuntament posava en marxa l´avantprojecte de l´Aeroport Internacional de Barcelona. Tot i ser, republicà i catalanista d´esquerres -membre fundador d´ERC-, va haver de fugir cap a l´exili, el setembre de 1936, per por de ésser assassinat pels de la FAI. A l´exili va exercir de canceller de l´Ambaixada de la República Espanyola, a París. Un cop va retornar de l´exili no va poder treballar de periodista fins la Llei de Premsa de l´any 1967. Fidel seguidor de còmics va traduir de Les Aventures de Tintín i Milú al català. La seva llarga trajectòria en el camp del periodisme en català i la seva dilatada petjada en el món polític dels anys trenta el van el convertir, sense dubte, en un dels homes forts del moviment republicà catalanista a Barcelona. Així doncs, el llibre Visca la República! Semblança de Joaquim Ventalló omple un buit important de la historiografia catalana.

Text: Galdric de Rocabruna.
Imatge: Coberta del llibre a càrrec de Dani Majà i Xavier de la Cruz.

dimarts, 23 de febrer del 2010

ESCOLES POPULARS, L´EDUCACIÓ A L´ABAST DE TOTHOM


Cartell de "Les Escoles Populars", editat per l´Ajuntament de Barcelona. Joaquim Ventalló va ser regidor de Cultura d´aquest municipi durant la primera legislatura republicana (1931-1934). Educació estava inclosa dins de l´àrea de Cultura.Des d´aquest àmbit Ventalló va realitzar una gran tasca política en pro de l´ensenyament públic. La gran obra de la Mancomunitat de Catalunya va ser represa pel nou consistori republicà. L´ensurt de la dictadura de Primo de Rivera va ser un obstacle a batre no pas una porta tancada. Després d´una feina ben feta, la guerra i el franquisme ho tornarien a esborrar. El mestratge d´homes com en Ventalló va deixar petjada, i la democràcia i l´autogovern de finals del segle XX van continuar la lliçó rebuda.

Galdric Rocabruna.

dilluns, 22 de febrer del 2010

VENTALLÓ A "L´OPINIÓ ANDREUENCA"


En Aquest enllaç hi trobareu la notícia publicada al bloc de L´Opinió Andreuenca en referència a la propera publicació de la biografia d´en Joaquim Ventalló:

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2010/01/la-biografia-del-peiodista-i-politic.html

Imatge: Joaquim Ventalló de creuer cap a l´Alguer (Sardenya),any 1970. Foto: Pere Català i Roca/Arxiu de la Família Ventalló

dissabte, 13 de febrer del 2010

IMATGES AMB HISTÒRIA






Imatge 5: Carnet de la Federació Catalana de Futbol Associació (1927). Arxiu de la Família Ventalló.

Imatge 4: Carnet de redactor de La Publicitat (1926). Arxiu de la Família Ventalló.

Imatge 3: Carnet d´Esquerra Republicana de Catalunya (1932). Arxiu de la Família Ventalló.

Imatge 2: Ventalló -encerclat- retransmeten el partit FC Barcelona-RS Sant Sebastià, a l´estadi Sardinero de Santandrer (maig, 1928). Extret de la revista Ràdio-Lot/Arxiu de la Família Ventalló.

Imatge 1: El poeta JV Foix assegut a la seva barca en companyia d´amics, entre ells Ventalló(anys 60) Foto autor desconegut/Arxiu de la Família Ventalló.

divendres, 12 de febrer del 2010

VENTALLÓ POETA

SENSE TÍTOL

He estat un temps sense veure la mar…
Era talment com si sempre fos núvol;
per bell que em fos el que hi ha terra endins
tot era amarat de tristesa.

Deu-me només una llenca de mar
i us donaré tots els plans i muntanyes;
em perderé en l’horitzó mig confús
per on navega una vela petita.

Hi ha qui demana morir vora mar;
no és per morir-hi sinó que és per viure;
damunt les ones empeses pel vent
l’eternitat, com un déu, hi cavalca.

Joaquim Ventalló, 1944