divendres, 16 d’octubre de 2009

divendres, 3 d’abril de 2009

JOAQUIM VENTALLÓ A MEMÒRIA ESQUERRA.CAT

Us fem saber que en l'enllaç http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=206 hi trobareu un apunt biogràfic d'en Joaquim Ventalló i Vergés.

memoriaesquerra.cat és un projecte de recuperació de la memòria històrica impulsat per la Fundació Josep Irla, que té per objectiu referenciar les personalitats, publicacions, entitats, fets... més rellevants relacionats amb els més de 75 anys d'història d'Esquerra Republicana de Catalunya.

memoriaesquerra.cat es va posar en funcionament el juliol de 2007 amb 55 entrades corresponents a les biografies dels principals dirigents d'Esquerra del període republicà. El març de 2009 s'han incorporat 69 noves biografies i les quatre primeres publicacions. El projecte continuarà ampliant-se periòdicament.

Un projecte tan ambiciós ha de ser forçosament una obra col·lectiva i de llarg abast en el temps, per això convidem tothom a participar-hi, a fer-nos arribar les dades de què disposeu (biografies, fotografies, documents...) de qualsevol persona vinculada a la història d'Esquerra, per així anar ampliant i millorant aquest lloc web, amb la voluntat que tota la informació aquí recollida, i de lliure accés a Internet, sigui útil a qualsevol persona interessada en la recuperació de la memòria històrica en general i en la història d'Esquerra en particular.

Informa: Galdric de Rocabruna.
Extret de la pàgina web de la Fundació Josep Irla

dilluns, 23 de març de 2009

CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA FRANCESC BOIX DEL POBLE SEC


Et comuniquem que tens una nova oportunitat per escoltar la conferència "Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996). Periodista, polític i traductor de Tintín al català". Serà aquest dimecres 25 de març a les 19:30 hores a la biblioteca Francesc Boix del barri del Poble Sec de Barcelona. Podeu consultar la seva ubicació en aquest enllaç: http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71890_1,00.html?accio=fitxa_eq&idEquip=1242142943

La conferència anirà a càrrec de Pau Vinyes i Roig, historiador. Presentarà l'acte Júlia Costa, escriptora i membre del Centre d'Estudis Històrics del Poble Sec. L'accés és lliure.

Galdric de Rocabruna

dimarts, 24 de febrer de 2009

CONFERÈNCIA AL CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS


El proper divendres dia 13 de març, a les 19.30 hores, a la sala d'actes del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (carrer Ignsi Iglésias, 35) en Pau Vinyes i Roig, historiador, pronunciarà la conferència "Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996). Periodista, Tinent d'Alcalde de Sant Andreu i traductor de Tintín al català".L'acte serà presentat per Jaume Seda i Mariné, president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

La xerrada compte amb la col·laboració del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, l'Editorial Duxelem i la Fundació Josep Irla.

Informa: Galdric de Rocabruna
Foto: Portada del llibre "Samitier: l'home i el jugador", escrit per Joaquim Ventalló amb el pseudònim d'Agust Berenguer.

dilluns, 16 de febrer de 2009

CONFERÈNCIA A ERC- SANT ANDREU


El proper dilluns dia 23 de febrer, a les 20 hores, al Casal Lluís Companys d'ERC-Sant Andreu (carrer Rubén Darío, 55) en Pau Vinyes, historiador, dissertarà sobre "Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996). Periodista, Tinent d'Alcalde de Sant Andreu i traductor de Tintín al català".

Més informació a:

http://esquerrasta.blogspot.com/2009/02/conferencia-joaquim-ventallo-tinent.html

http://www.comicat.cat

Informa: Galdric de Rocabruna
Imatge: Pintura de Josep Pascual

dissabte, 31 de gener de 2009

JOAQUIM VENTALLÓ, TRADUCTOR DE TINTÍN AL CATALÀ



En aquesta web, dedicada a en Tintín, és necessari destacar la figura de qui va fer possible que des de mitjans dels anys 60, encara en ple règim franquista, es pogués disfrutar dels còmics de Tintín en català. Aquest destacat periodista i escriptor fou l'encarregat de traduir del francès al català tots els còmics, des de Tintín al país dels sòviets fins a Tintín i l'art-alfa, aquest darrer l'any 1987, quan Ventalló tenia ja 88 anys. És per això que aquí recordem la seva figura i agraïm la seva tasca. Tot seguit podeu llegir una petita biografia i podeu mirar l'any de les traduccions de cadascun dels còmics:

L´Escriptor i publicista Joaquim Ventalló, nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró, s´inicià en les tasques periodístiques al setmanari "El Mal Temps", i al diari "El Dia", ambdós de la seva ciutat natal; després, col·laborà en "L'Estevet" (1921), i fou redactor de "La Publicitat" (1924-30), "La Rambla" (1925-30), "L'Esport Català" (1925-27) —on signava August Berenguer—, "Mirador" i altres publicacions catalanes. Integrat en el Grup de "L'Opinió", hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l'adveniment de la República. Elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana (1931), se'n separà el 1933, amb Lluhí, Tarradellas, Casanelles i d'altres, per a formar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Dirigí el diari "L'Opinió" (1931-34) i, més tard, "La Rambla" (1934-36). Exiliat a França, tornà a Barcelona el 1943, però fins el 1967 no pogué reprendre les seves col·laboracions periodístiques ("Destino", "La Vanguardia", "Tele-Estel", "Recull", de Blanes, etc). A més de nombroses conferències —algunes d'elles editades— entorn dels problemes de l'ensenyament a Catalunya, publicà la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt (1931), dos treballs de divulgació històrica: Les escoles populars, ahir i avui (1968) i Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976) i traduí al català els llibres de la col·lecció de còmics "Tintín".

Podem afegir que formà part de l'Agrupació Professional de Periodistes durant la Guerra Civil mentre era director de La Rambla i que va haver de fugir a França el setembre de 1936 ja que estava amenaçat de mort per la FAI. Per últim, destacar que la Federació de Ràdios Locals de Catalunya afirma que Joaquim Ventalló fou el primer a retransmetre un partit de futbol en català, un Barça-Donosti, a través de Ràdio Associació de Catalunya.

Xavier Arnau
Tintín.Cat

dimecres, 28 de gener de 2009

JOAQUIM VENTALLÓ, L´ÀNIMA IDIOMÀTICA D´EN TINTÍN


Des de ben petit he estat un gran aficcionat a les aventures d´en Tintín. Eren llibres amb enquadernació holandesa amb un llom que imitava a roba. Duien una petita enganxina rodona i platejada a la portada amb un clar “ Edició catalana”. Els àlbums de còmics de Titntín en català i castellà han estat publicats per l´editorial Joventut –Juventud, en l´edició castellana. En obrir l´àlbum , a la segona plana, hi trobaves una tirallonga d´idiomes en que era traduït entre els quals el català. Te n´adonaves que la teva llengua materna, i paterna, era reconeguda com una més, malgrat que a Catalunya no era oficial. Feia goig veure el català entre l´anglès, el francés, el flamenc, el portuguès, ... Ara que estem a les portes del centenari del naixement del seu autor, Georges Remi més conegut per Hergé – les inicials invertides del seu nom i cognom-, seria bo recordar que les aventures del jove Tintín van arribar a casa nostra a la dècada dels anys seixanta del segle XX.

Les traduccions del francès al català les signava en Joaquim Ventalló i Vergés, un periodista i polític terrrasenc. Gràcies a l´Hergé i a en Ventalló, molts catalans vam poder gaudir de valent amb les aventures de Titnín i Milú. Guiat per la vareta màgica del llenguatge d´en Ventalló he volgut recercar la vida i obra d´aquest genial traductor. En Joaquim Ventalló ( Terrassa, 1899-Barcelona, 1996), va viure vora els cent anys. Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró. S´inicià en el món del periodisme al setmanari “ El Mal Temps”, al diari “El Dia”, tots dos terrassencs. Més tard col•laborà en “ L´Estevet” (1921), i fou redactor del periòdic d´Acció Catalana“ La Publicitat” (1924-30), dels diaris esportius “ La Rambla” (1925-30) i “ L´Esport Català” (1925-1927) – on signava com August Berenguer- i d´altres publicacions catalanes de l´època. Participà activament des de dins del Grup “ L´Opinió”, amb Lluhí i d´altres, en l´adveniment d´ERC i la posterior proclamció de la República. Durant el període republicà fou elegit regidor de cultura i educació de l´Ajuntament de Barcelona (només per aquest fet ja és mereix que el seu nom figuri en el nomenclàtor de la ciutat). El 1933, amb l´esmentat Lluhí, en Tarradellas, Casamellas i d´altres es separen d´ERC per tal de formar el Partit Nacionalista Republicà d´Esquerra. En l´etapa republicana dirigí els diaris “L´Opinió” (1931-34) i, més tard , “La Rambla” (1934-36). Aquest darrer diari fundat per Josep Sunyol i Garriga, president del CF Barcelona afusellat pels franquistes en plena guerra civil.

Un cop esclatada la guerra civil, i en els primers mesos del descontrol anarquista, en Joaquim Ventalló es veu obligat a fugir cap a l´exili, ja que era amenaçat pels anarquistes de la FAI. Exiliat a França d´on retornà el 1943. Tot i això, no pogué exercir de periodista durant força temps i hagué de malviuré de les traduccions. El 1967 repren l´activitat periodística a “ Destino”, “ La Vanguardia Espanyola”, “Tele-Estel “...Publicà la novel•la “ Pau Canyelles, ex-difunt” (1931), el treball d´investigació “Les escoles populars, ahir i avui” (1968) – sobre l´educació en època de la segona república- i l´assaig “ Los intelectuales castellanos y catalanes” (1976). Segons la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, en Joaquim Ventalló va ser el primer a retransmetre un partit de futbol en català, un Barça-Donosti, a través de Ràdio Associació de Catalunya. Gran coneixedor de l´idoma francès cosa que li facilità ser el traductor de les aventures de Titin en català. Les primeres traduccions surten als anys seixanta, essent-ne la primera “ Les joies de la Castafiore” (1964). Va traduir tota la col•lecció, des de “Tintín al País dels Soviets” fins l´inacabat i obra pòstuma d´Hergé “ Tintín i l´Art Alfa”, aquest darrer l´any 1987, quan en Ventalló tenia 88 anys. La genialitat de les seves traduccions – d´una puresa i saviesa de primer ordre- en són ben visibles la col•lecció d´insults del capità Haddock. Darrerament edicions Panni ha publicat la col•lecció d´en Tintín sencera en format més reduït i amb traducció d´Albert Gené, però tot i el mestratge d´aquest darrer no supera ni de bon tros la feina feta per en Ventalló. El seu talent ha obert les portes a moltes generacions de catalans en l´aventura del llegir en la seva pròpia llengua, i com no ha escenificat Catalunya com un dels llocs del món on la cultura tintinaire ha esdevingut un referent clar, cosa que ha dut a la Fundació Hergé ha considerar-la com un espai geogràfic i lingüístic a tenir en compte.

Pau Vinyes i Roig

Publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus.
Desembre 2006

APUNT BIOGRÀFIC DE JOAQUIM VENTALLÓ I VERGÉS (TERRASSA, 1899 - BARCELONA, 1996)


Periodista, escriptor, advocat i polític terrassenc. Considerat el degà dels periodistes catalans, també va destacar per les seves incursions en la política.. Periodista des del 1915, es va convertir en secretari de redacció de La Publicitat en tornar de la guerra del Marroc (del 1923 al 1930), i redactor del setmanari d'esquerres L'Opinió, del qual va ser també director (del 1931 al 1934). Va dirigir La Rambla (del 1934 al 1936) i va ser un dels fundadors El Dia de Terrassa. Membre d’un nucli polític conegut com a grup de "L'Opinió", de caire republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d'altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau i Palau, Joaquim Ventalló i Vergés i Xavier Regàs i Castells, qui pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Mentre dirigí el setmanari L’Opinió, fundat l’any 1928 independent de qualsevol partit però que va esdevenir l’any 1931 òrgan de l’anomenat “Grup l’Opinió”, el qual va mantenir sempre una línia política pròpia que aviat entrà en conflicte amb l'orientació aleshores dominant dins l'Esquerra; el setembre del 1933 en foren expulsats els homes de "L'Opinió", però el diari representà la nova organització creada per Lluhí, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, fins que, suspès per l'autoritat militar el 10 d’octubre de 1934 desaparegué. Exiliat a França entre el 1936 i el 1942, va col—laborar amb la revista Catalunya, mentre es guanyava la vida com a venedor de fruita al mercat central de Les Halles. A París va viure l'entrada dels alemanys i els nombrosos bombardejos que va patir la ciutat. Va tornar a Barcelona el 1942 sense possibilitats de treballar com a periodista i exercint de representant de llençols i de fusta per fer pipes.No va tornar a treballar per a la premsa fins al 1966. Durant la seva llarga vida havia col—laborat a Crònica Social, L'Estevet, Mirador, Destino, La Vanguardia, Tele-estel, Punt Diari, Tele-exprés, Diario de Barcelona, Hoja del Lunes, El Noticiero Universal i l'AVUI. Junt amb Josep Maria Lladó, va fer cada dijous l'espai La dignitat deia memòria, a Catalunya Ràdio, fins al 1992.

Article extret de: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069978

Foto: Joaquim Ventalló segon per l'esquerra. Premis Literaris Nit de santa Llúcia, 1968