Des de ben petit he estat un gran aficcionat a les aventures d´en Tintín. Eren llibres amb enquadernació holandesa amb un llom que imitava a roba. Duien una petita enganxina rodona i platejada a la portada amb un clar “ Edició catalana”. Els àlbums de còmics de Titntín en català i castellà han estat publicats per l´editorial Joventut –Juventud, en l´edició castellana. En obrir l´àlbum , a la segona plana, hi trobaves una tirallonga d´idiomes en que era traduït entre els quals el català. Te n´adonaves que la teva llengua materna, i paterna, era reconeguda com una més, malgrat que a Catalunya no era oficial. Feia goig veure el català entre l´anglès, el francés, el flamenc, el portuguès, ... Ara que estem a les portes del centenari del naixement del seu autor, Georges Remi més conegut per Hergé – les inicials invertides del seu nom i cognom-, seria bo recordar que les aventures del jove Tintín van arribar a casa nostra a la dècada dels anys seixanta del segle XX.
Les traduccions del francès al català les signava en Joaquim Ventalló i Vergés, un periodista i polític terrrasenc. Gràcies a l´Hergé i a en Ventalló, molts catalans vam poder gaudir de valent amb les aventures de Titnín i Milú. Guiat per la vareta màgica del llenguatge d´en Ventalló he volgut recercar la vida i obra d´aquest genial traductor. En Joaquim Ventalló ( Terrassa, 1899-Barcelona, 1996), va viure vora els cent anys. Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró. S´inicià en el món del periodisme al setmanari “ El Mal Temps”, al diari “El Dia”, tots dos terrassencs. Més tard col•laborà en “ L´Estevet” (1921), i fou redactor del periòdic d´Acció Catalana“ La Publicitat” (1924-30), dels diaris esportius “ La Rambla” (1925-30) i “ L´Esport Català” (1925-1927) – on signava com August Berenguer- i d´altres publicacions catalanes de l´època. Participà activament des de dins del Grup “ L´Opinió”, amb Lluhí i d´altres, en l´adveniment d´ERC i la posterior proclamció de la República. Durant el període republicà fou elegit regidor de cultura i educació de l´Ajuntament de Barcelona (només per aquest fet ja és mereix que el seu nom figuri en el nomenclàtor de la ciutat). El 1933, amb l´esmentat Lluhí, en Tarradellas, Casamellas i d´altres es separen d´ERC per tal de formar el Partit Nacionalista Republicà d´Esquerra. En l´etapa republicana dirigí els diaris “L´Opinió” (1931-34) i, més tard , “La Rambla” (1934-36). Aquest darrer diari fundat per Josep Sunyol i Garriga, president del CF Barcelona afusellat pels franquistes en plena guerra civil.
Un cop esclatada la guerra civil, i en els primers mesos del descontrol anarquista, en Joaquim Ventalló es veu obligat a fugir cap a l´exili, ja que era amenaçat pels anarquistes de la FAI. Exiliat a França d´on retornà el 1943. Tot i això, no pogué exercir de periodista durant força temps i hagué de malviuré de les traduccions. El 1967 repren l´activitat periodística a “ Destino”, “ La Vanguardia Espanyola”, “Tele-Estel “...Publicà la novel•la “ Pau Canyelles, ex-difunt” (1931), el treball d´investigació “Les escoles populars, ahir i avui” (1968) – sobre l´educació en època de la segona república- i l´assaig “ Los intelectuales castellanos y catalanes” (1976). Segons la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, en Joaquim Ventalló va ser el primer a retransmetre un partit de futbol en català, un Barça-Donosti, a través de Ràdio Associació de Catalunya. Gran coneixedor de l´idoma francès cosa que li facilità ser el traductor de les aventures de Titin en català. Les primeres traduccions surten als anys seixanta, essent-ne la primera “ Les joies de la Castafiore” (1964). Va traduir tota la col•lecció, des de “Tintín al País dels Soviets” fins l´inacabat i obra pòstuma d´Hergé “ Tintín i l´Art Alfa”, aquest darrer l´any 1987, quan en Ventalló tenia 88 anys. La genialitat de les seves traduccions – d´una puresa i saviesa de primer ordre- en són ben visibles la col•lecció d´insults del capità Haddock. Darrerament edicions Panni ha publicat la col•lecció d´en Tintín sencera en format més reduït i amb traducció d´Albert Gené, però tot i el mestratge d´aquest darrer no supera ni de bon tros la feina feta per en Ventalló. El seu talent ha obert les portes a moltes generacions de catalans en l´aventura del llegir en la seva pròpia llengua, i com no ha escenificat Catalunya com un dels llocs del món on la cultura tintinaire ha esdevingut un referent clar, cosa que ha dut a la Fundació Hergé ha considerar-la com un espai geogràfic i lingüístic a tenir en compte.
Pau Vinyes i Roig
Publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus.
Desembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada