VENTALLÓ POETA

SENSE TÍTOL

He estat un temps sense veure la mar…
Era talment com si sempre fos núvol;
per bell que em fos el que hi ha terra endins
tot era amarat de tristesa.

Deu-me només una llenca de mar
i us donaré tots els plans i muntanyes;
em perderé en l’horitzó mig confús
per on navega una vela petita.

Hi ha qui demana morir vora mar;
no és per morir-hi sinó que és per viure;
damunt les ones empeses pel vent
l’eternitat, com un déu, hi cavalca.

Joaquim Ventalló, 1944