«Ventalló és un home que no té disfresses, que no és un Samaranch»
«Visca la República!», coeditat per Duxelm i la Fundació Irla, és el títol del llibre sobre Ventalló que ha fet Pau Vinyes. Ventalló (1899-1996) és el traductor de «Tintín» al català, periodista, polític i poeta. L'estudi revela facetes poc conegudes, com la seva etapa de regidor de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona, durant la República
Com hi arriba, a Ventalló?
–«Aquesta pregunta, me la va fer la filla d'en Ventalló, l'Eulàlia. Jo sóc un malalt del Tintín. Des dels set anys, que em van regalar Les set boles de cristall, m'aficiono d'una manera escandalosa a les aventures de Tintín. Hi havia una segona pàgina en què sortien els idiomes en què s'havia publicat, i hi sortia el català i que era traduït del francès per Ventalló. A partir d'aquí començo a gratar i descobreixo un superhome, molt polifacètic, que va viure 97 anys. És un testimoni clau del segle XX.»
–Vostè és un tintinaire militant, oi?
–«Sí, jo sóc el número 8 de l'associació catalana de tintinaires. Els de la junta que van fundar l'associació eren set. Jo sóc el primer soci després dels membres de la junta.»
–Un cop es posa a estudiar Ventalló, què és el que el sorprèn més?
–«Joaquim Ventalló sempre s'havia considerat periodista. Si la faceta de traductor és la més coneguda, i després la de periodista, la de polític encara és menys coneguda. Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament republicà durant la primera legislatura, a Barcelona, del 31 al 34. Aquí va fer una tasca important. Crea noves escoles, potencia les colònies escolars. També impulsa l'avantprojecte d'un aeroport internacional a Barcelona. Per això el 32 se'n va per Europa a conèixer aeroports.»
–Això dóna idea d'una personalitat molt moderna?
–«Si agafem els paral·lelismes de l'Hergé, el creador de Tintín, i de Ventalló, tots dos viuen constantment amb les novetats, amb les modernitats. Amb el seu olfacte de periodista, indaga, va més enllà i està en mil i una mogudes modernes. Entre elles, amb el tema de l'esport. No oblidem que va ser el primer a retransmetre un partit de futbol a nivell de tot l'Estat, un Irun-Barça. També va estar en un projecte de televisió a Catalunya.»
–És un polític oblidat?
–«Quan s'estudia la República i la Guerra Civil, es posa molt d'èmfasi en la proclamació de la República, els Fets d'Octubre del 34 i el desenvolupament de la Guerra Civil. S'obliden etapes molt importants, i que per curtes que siguin van deixar una petjada molt forta, com ara el primer mandat de l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha les figures que queden, en Macià, en Companys... però hi ha personatges com en Ventalló que sostenen aquests Maciàs.»
–Després de la guerra, s'ha de reinventar?
–«Quan torna de l'exili, el 1943, escriu poemes en què transmet tota l'angoixa que li produeix la nova situació política, de manca de llibertats democràtiques, de retrocés total. També escriurà articles amb pseudònim a revistes de l'exili. Farà de venedor comercial, perquè el 43 el depuren i no li permeten fer de periodista. Quan s'adona que han fet la traducció al castellà de Tintín, que troba carrinclona i infantil, es proposarà fer les traduccions al català. Aquí recupera aquell català de la República.»
–I arriba a persones com vostè...
–«Jo vaig aprendre a llegir en català amb el Tintín i Cavall Fort. En Ventalló farà la traducció dels 24 àlbums de les aventures de Tintín, el darrer, amb vuitanta-vuit anys.»
–Ventalló és un tintinaire?
–«Pel que m'ha explicat la filla, quan vivien a l'exili, va veure les versions franceses. Un cop aquí, segons la filla, alguns ja els tenia traduïts. Quan apareix el capità Haddock, ell té contacte amb els pescadors del Port de la Selva, i utilitza molt llenguatge mariner. Ventalló va acostar el català als nens a través del Tintín.»
–Quina ensenyança li queda de Ventalló?
–«El gust d'haver descobert una persona polifacètica, divertida, que no tenia pèls a la llengua. És un home que no té disfresses, que no és un Samaranch, per exemple. Quan Ventalló s'exilia perquè els de la FAI el volen assassinar per les crítiques que havia fet contra aquest moviment, se'n va a l'altra banda i es posa a treballar per la República, a l'ambaixada republicana a París, on fa de canceller. No va canviar de jaqueta. Es va mantenir dins uns postulats catalanistes, demòcrates i republicans.»
Nascut a Barcelona el 1964, en plena festa major del barri de Sant Andreu i l'any que s'edita el primer àlbum de Tintín en català, aquest historiador ha publicat diversos llibres d'història dels barris de Sant Andreu i la Sagrera. Ara acaba de publicar una biografia sobre Joaquim Ventalló
Text: Anna Ballbona
Foto: Andreu Puig
